Agroecologia vitícola: 5 projectes europeus que dibuixen la vinya del demà
Sequera, malalties, biodiversitat, carboni: cinc projectes europeus de recerca reinventen la viticultura sostenible. Repàs de les innovacions que podrien transformar les vinyes mediterrànies, del Rosselló al Penedès.
La viticultura europea travessa un període de transformació profunda. Sequeres més freqüents, pressió de les malalties, reducció dels inputs, preservació dels sòls: els reptes són nombrosos per als viticultors compromesos amb una gestió sostenible.
Davant d'aquests desafiaments, diversos projectes europeus recents experimenten noves pràctiques agroecològiques aplicades a la vinya. Agroforesteria, varietats resistents, cobertes vegetals, biocontrol, emmagatzematge de carboni o eines digitals: aquestes iniciatives mostren concretament com la viticultura pot guanyar resiliència alhora que limita el seu impacte ambiental.
Aquí teniu cinc projectes que podrien ben influir el futur de la vinya mediterrània, especialment en regions com el Rosselló, els Aspres o el Penedès.
Per què l'agroecologia esdevé imprescindible en viticultura
L'agroecologia en viticultura consisteix a recolzar-se més en els equilibris naturals que no pas en els inputs químics i les correccions artificials.
A les vinyes mediterrànies, les problemàtiques es fan particularment visibles:
- estrès hídric creixent;
- episodis de calor extrema;
- erosió dels sòls;
- pèrdua de matèria orgànica;
- davallada de la biodiversitat;
- dependència dels tractaments fitosanitaris.
L'objectiu ja no és només produir raïm, sinó mantenir un ecosistema vitícola viu i resilient a llarg termini.
Els projectes europeus recents mostren una tendència forta: la viticultura sostenible ja no es basa en una sola tècnica, sinó en una combinació de pràctiques adaptades a cada terrer.
1. LIFE VitiCaSe: el «carbon farming» aplicat a la vinya
El projecte LIFE VitiCaSe (2023-2027), pilotat a Itàlia amb el suport del programa europeu LIFE, explora una qüestió central: com transformar les vinyes en embornals de carboni?
La idea és senzilla: un sòl viu i ric en matèria orgànica pot emmagatzemar més carboni atmosfèric alhora que millora la fertilitat i la resistència de la vinya.
Les pràctiques testades
Entre les tècniques experimentades:
- cobertes vegetals permanents;
- aportacions de compost;
- mulching orgànic;
- reducció del treball del sòl;
- seguiment digital de l'emmagatzematge de carboni.
El projecte desenvolupa també un sistema de traçabilitat digital que permet mesurar precisament els guanys ambientals.
Per què és important per a les vinyes mediterrànies
En zones seques com el sud de França o la Catalunya Sud, augmentar la matèria orgànica del sòl permet:
- retenir millor l'aigua;
- limitar l'erosió;
- millorar la vida microbiana;
- reduir els efectes de les fortes calorades.
Les cobertes vegetals també juguen un paper essencial contra l'escolament durant els episodis mediterranis intensos. Aquest és tot l'interès de pràctiques com l'herbatge espontani, cada cop més adoptades al Rosselló.
2. VINNY: substituir els pesticides per biotecnologies naturals
El projecte europeu VINNY (2024-2028), coordinat per la Universitat de Minho a Portugal, treballa en alternatives biològiques als productes fitosanitaris convencionals.
El seu enfocament es basa en biopesticides i biofertilizants obtinguts de residus orgànics valoritzats.
Biopesticides «nanoencapsulats»
El projecte desenvolupa formulacions capaces de:
- protegir naturalment les plantes;
- millorar l'eficàcia de les substàncies biològiques;
- reduir les quantitats necessàries;
- limitar la dispersió al medi ambient.
Els investigadors aspiren a una reducció d'aproximadament el 50% de l'ús de pesticides en viticultura.
Una lògica d'economia circular
Un dels aspectes interessants del projecte és l'ús de subproductes agrícoles:
- residus vitícoles;
- biochar;
- residus orgànics transformats en recursos agronòmics.
Aquesta lògica circular esdevé un repte major en la transició agroecològica del vi.
3. VinAE: «living labs» agroecològics a les vinyes europees
El projecte VinAE (2025-2028) crea una xarxa de vinyes pilot distribuïdes entre:
- França;
- Espanya;
- Itàlia;
- Portugal;
- Turquia.
L'objectiu: testar col·lectivament pràctiques agroecològiques directament al camp.
Un enfocament molt concret
A diferència d'experimentacions purament científiques, VinAE funciona com una xarxa col·laborativa entre:
- investigadors;
- tècnics;
- viticultors;
- institucions locals.
Les pràctiques avaluades inclouen:
- herbatge;
- biocontrol;
- hidrogels;
- biofertilizants;
- cobertes vegetals;
- agroforesteria;
- gestió de la biodiversitat.
Per què aquests «living labs» són interessants
Cada terrer reacciona de manera diferent:
- una coberta vegetal eficaç a la Toscana no funcionarà necessàriament als Aspres;
- una varietat resistent adaptada al clima atlàntic pot patir en clima mediterrani sec.
Els «living labs» permeten, doncs, adaptar les pràctiques localment en lloc d'aplicar solucions uniformes.
4. GrapeBreed4IPM: les varietats resistents com a palanca major
El projecte GrapeBreed4IPM, pilotat per l'INRAE, s'interessa per les varietats de vinya naturalment resistents a les principals malalties criptogàmiques.
Les varietats PIWI
Aquestes varietats híbrides resistents permeten limitar fortament els tractaments contra:
- el míldiu;
- l'oïdi.
En alguns casos, els tractaments es poden dividir per 5 a 10 segons les condicions climàtiques.
Un tema encara sensible al món del vi
Malgrat els seus avantatges ambientals, les varietats resistents encara susciten diverses qüestions:
- acceptació per part dels consumidors;
- adaptació a les DOP;
- qualitat gustativa;
- tipicitat dels vins.
Però amb la pressió climàtica i reglamentària creixent, aquestes varietats podrien esdevenir imprescindibles en algunes regions, al costat de varietats identitàries com la garnatxa negra o el carinyena.
5. VITIBOSC: l'agroforesteria vitícola a Catalunya
El projecte VITIBOSC experimenta la integració d'arbres directament a les parcel·les vitícoles del Penedès, a Catalunya.
Aquest enfocament d'agroforesteria vitícola pretén recrear un microclima més favorable a les vinyes.
Per què tornar a posar arbres a les vinyes?
Durant molt de temps, la viticultura moderna ha buscat simplificar els paisatges agrícoles.
L'agroforesteria segueix la lògica inversa:
- reintroduir diversitat;
- afavorir la biodiversitat;
- crear ombra;
- alentir el vent;
- millorar els sòls;
- emmagatzemar més carboni.
Els beneficis observats
Els primers resultats mostren diversos efectes potencialment positius:
- baixada de la temperatura a nivell del sòl;
- millor conservació de la humitat;
- augment de la biodiversitat;
- limitació de l'estrès tèrmic sobre el raïm.
A les regions mediterrànies exposades a les onades de calor, aquesta pista esdevé particularment interessant.
Què canvien aquests projectes concretament per als viticultors
Tot i que aquestes iniciatives continuen sent experimentals, ja es desprenen diverses tendències fortes.
El sòl torna a ser central
Durant dècades, la viticultura intensiva ha sovint considerat el sòl com un simple suport.
Avui, la prioritat torna a:
- restaurar la vida biològica;
- augmentar la matèria orgànica;
- limitar la compactació;
- protegir contra l'erosió.
La biodiversitat esdevé una eina agronòmica
Fileres, arbres, cobertes vegetals, auxiliars naturals: la biodiversitat ja no es percep només com «ecològica», sinó com una veritable palanca tècnica.
Els inputs químics continuaran disminuint
Entre la regulació europea, el cost dels productes i la pressió social, la reducció dels pesticides sembla inevitable.
Les solucions estudiades combinen ara:
- varietats resistents;
- biocontrol;
- observació fina;
- eines digitals;
- prevenció agronòmica.
Les vinyes mediterrànies es converteixen en laboratoris del canvi climàtic
El sud de França, Catalunya o Itàlia estan en primera línia davant les evolucions climàtiques.
Les solucions desenvolupades en aquestes regions podrien esdevenir ràpidament referències per a altres vinyes europees.
Cap a una nova generació de cellers vitícoles
Aquests projectes mostren que el futur de la viticultura sostenible no es basa en una sola innovació miraculosa.
La transició agroecològica passa més aviat per:
- una millor comprensió dels ecosistemes;
- pràctiques adaptades localment;
- experimentacions col·lectives;
- un retorn a sistemes més diversificats.
En territoris com el Rosselló, on la vinya forma part integrant del paisatge i de la identitat cultural, aquestes transformacions ja estan en curs a molts cellers compromesos.
Descobrir cellers compromesos amb una viticultura sostenible
A Viny'aquí, posem en relleu experiències d'enoturisme centrades en:
- la viticultura sostenible;
- les pràctiques agroecològiques;
- els terreres mediterranis;
- les trobades amb viticultors compromesos.
L'ocasió d'entendre concretament com evoluciona la viticultura del demà, directament a les vinyes.